Teodoric I (rei dels visigots)

Teodoric I

Teodoric, rei got, retrat imaginat obra de Félix Castello (1635) conservat al dipòsit del Museu del Prado (Madrid).
Biografia
Naixement	(la) Theoderid Dades desconegudes
Mort	20 juny 451 (57/58 anys) Camps Catalàunics (França)
Causa de mort	Durant la batalla dels Camps Catalàunics, suposadament per una llança d'un cabdill ostrogot.
Sepultura	Desconegut. Fou enterrat prop del camp de batalla, prop de Châlons, actualment al departament del Marne (França).
Rei visigot
419 – 451 ← Vàlia – Turismund →
Dades personals
Altres noms	Teodored
Residència	Tolosa
Religió	Arianisme
Activitat
Ocupació	sobirà
Carrera militar
Conflicte	Batalla dels Camps Catalàunics
Altres
Títol	Rei visigot
Família	Baltungs
Cònjuge	Flavia Valiana
Fills	Turismund Teodoric II Frederic Euric Ricimer Himnerith Se sap també de dues filles. Una es casà amb el príncep vàndal Huneric, però després fou repudiada. L'altra amb el rei sueu Requiari.
Pares	Potser Alaric I
Cronologia
20 juny 451	batalla dels Camps Catalàunics

Teodoric I (?, ? - Camps Catalàunics, prop de Châlons-en-Champagne, 451), nom germànic compost per les paraules theud (poble) i ric (poder, sobirà) que significa «sobirà del poble»,^[1] també anomenat Teodored,^[2] va ser el rei dels visigots durant el període del regne de Tolosa, entre els anys 418 i 451. Suposat fill il·legítim d'Alaric I, va ser escollit com a nou monarca després de la mort de Vàlia. El seu regnat es va veure marcat per la signatura de l'aliança amb els romans el 418, establint un règim de foedus a les acaballes del regnat anterior. Malgrat tot, Teodoric no va respectar sempre aquesta aliança, que el supeditava a l'emperador romà, i va cercar una major independència política. Alhora, intentà estendre els dominis visigots més enllà de les regions del sud de la Gàl·lia, del voltant de Tolosa. Les accions militars fallides contra els romans de les dècades del 420 i del 430 van ser aturades per l'acció del general Aeci. Aleshores, Teodoric va intentar consolidar el seu poder enfront dels romans a través d'una política exterior amb altres pobles bàrbars de la part occidental de l'Imperi Romà, desenvolupada durant la dècada següent a través d'aliances matrimonials que van tenir més o menys èxit.

A final del seu regnat, a causa de l'amenaça dels huns al nord de la Gàl·lia, va acabar unint-se en coalició militar amb l'exèrcit romà dirigit per Aeci, així com van fer molts altres exèrcits bàrbars. En aquest context, es va convertir en un dels participants de la batalla dels Camps Catalàunics l'estiu del 451, durant la qual va morir, suposadament a mans d'un cabdill dels ostrogots, que eren aliats dels huns. Va ser succeït pels seus fills, primerament pel primogènit, Turismund, aconseguint, en certa forma, una successió hereditària entre els seus descendents. Tanmateix, la successió reial no va ser pacífica sinó que va estar farcida d'intrigues i d'assassinats entre familiars.